News-Details

Structura politica danovamein in tema

22.02.2018

DA HANS HUONDER / ANR

En sia seduta da venderdis sera tracta il cussegl da vischnaunca da Mustér plirs postulats, denter auter in che pertucca las structuras politicas communalas. Ina ga dapli stat igl avegnir dil parlament en discussiun. Avon biebein in onn ha il cusseglier da vischnaunca Edgar Durschei inoltrau in postulat concernent ina discussiun davart las structuras politicas communalas. Quel ei vegnius sustenius d’ina maioritad da cusseglieras e cussegliers. En quel sebasa el sin las davosas elecziuns igl atun 2016. Ei seigi danovamein semussau con grev ch’ei seigi d’anflar persunas che stettien a disposiziun pils gremis politics. Igl interess ed il temps da far politica seigien sesminui marcantamein. Cun ina discussiun ed eventualmein era ina refuorma dalla structura duei la vischnaunca esser semtgada per las proximas elecziuns communalas igl onn 2020. Per quei motiv pretenda Durschei: «La suprastonza communala duei mussar las diversas variantas da structuras politicas pigl avegnir e suttametter quellas allas instanzas cumpetentas per discussiun e votaziun.» En sia risposta sil postulat constatescha la suprastonza communala: «Igl onn 2008 ein las structuras politicas stadas in tema da discussiun en vischnaunca. La cumissiun per examinar las structuras politicas ha giu fatg las retschercas necessarias.» A quella retscherca ein 558 votantas e votants separticipai. Quei ei ina quota da participaziun da strusch 34 pertschien. 340 persunas ein s’exprimidas per mantener la structura politica actuala cun in cussegl da vischnaunca e 218 per reintroducir danovamein la radunonza communala. Sin fundament da quei clar meini ei la revisiun dalla constituziun communala allura vegnida preparada ed approbada dil pievel. «Igl avantatg d’in cussegl da vischnaunca ei che l’entira vischnaunca ha la caschun d’esser representada. Igl ei caussa dils vischins da motivar e delegar candidats per quei gremi per aschia esser representai tier damondas e decisiuns politicas en vischnaunca. L’alternativa tiel cussegl da vischnaunca ei la radunonza communala», scriva la suprastonza communala. Lu seigi ei denton buca garantiu che l’entira vischnaunca seigi representada. Quei ei denton era buc il cass ussa. Aschia mauncan el cussegl il mument representants denter auter da Disla, Cavardiras/Pardomat ni era Acletta. Con fetg che la giuventetgna ei pertuccada san ins medemamein sedumandar tier ina media da vegliadetgna dil cussegl da 44,3 onns.


Adina pli paucs candidats
La historia dil cussegl da vischnaunca ha entschiet a Mustér – sco en autras vischnauncas
sisum la Surselva era – all’entschatta dils onns 1970. Apparentamein era igl interess per la politica lu pli gronds. Ils onns 1990 ei il cussegl da vischnaunca da Mustér vegnius reducius da 21 sin 15 commembras e commembers. 1999 ha il suveran tscharniu l’emprema ga 15 cedels, lezza ga ein 20 candidatas e candidats stai a disposiziun. Silsuenter ha la miseria – sch’ins vul dir aschia – entschiet. Pil pli eis ei reussiu d’animar 15 ni paucs dapli da star a disposiziun per l’elecziun. Per la suprastonza communala ha il parlament tonaton aunc avantatgs enviers il sistem cun ina radunonza communala. Ella constatescha: «Bein ha l’iniziativa da fusiun dallas vischnauncas sisum la Cadi fatg, silmeins ad interim, naufragi. Quella damonda vegn denton a fatschentar nus a cuort ni miez temps danovamein. Priu ch’ei vegni tier ina fusiun ei la varianta cun il cussegl da vischnaunca, nua che vischinas e vischins da tut ils vitgs ein representai, pli praticabla che da clamar radunonza communala.» La suprastonza communala ei dil meini da mantener las structuras politicas dad oz e da dar tutta breigia da motivar ils vegnentssuenter da s’engaschar per la vischnaunca. Aschilunsch ch’il cussegl da vischnaunca seigi perschuadius da vuler instradar danovamein ina discussiun davart las structuras politicas stuessi il postulat vegnir midaus en ina moziun.

Ulteriuras fatschentas
Medemamein sefatschenta il cussegl da vischnaunca venderdis sera dil postulat per scaffir novas plazzas da lavur en vischnaunca sco era davart l’idea d’ina rundella ed in sutpassadi ad Acla da Fontauna. En discussiun vegnan era la lescha davart l’indemnisaziun dallas prestaziuns dalla vischnaunca en connex cul provediment d’electricitad sco era in credit per in niev auto cistiarna pils Pumpiers Sursassiala.