News-Details

Qualitad vegn avon quantitad

29.10.2018

DA SUSI ROTHMUND / ANR

A caschun dall’EX18 a Mustér ha era il Forum Surselva cul motto «Haver success en Surselva?» giu liug il venderdis suentermiezdi. Passa 200 persunas ein stadas dalla partida al forum. Referents e participonts dalla discussiun al podi han derasau optimissem ed encuraschau d’esser innovativs. Haver success ei senz’auter era pusseivel en regiuns periferas sco la Surselva. Quei ei stau il messadi dils referents Martin Neff, schefeconom dalla Raiffeisen Svizra, e da Silvo Schmid, CEO dall’Andermatt-Sedrun Sport SA. Ch’ina idea innovativa ha era potenzial da svilup en nossas vals han ils interprendiders Enrico Uffer dall’Uffer SA a Savognin e Reto Schmid da La Conditoria a Sedrun cumprovau cun lur concepts da success. Ton ils «quadrins» – il sistem da construir cun moduls – dalla Uffer SA sco las tuortinas da nuschs da La Conditoria ein sesviluppai a products innovativs cun grond potenzial da svilup. Sco Uffer ha puntuau vegn ei era ella branscha da construcziun adina pli cumplex, global e digital. Cheu stoppien ins ir cul temps, esser innovativs ed haver ina buna strategia. Uffer ha era puntuau ch’il temps dils «patrons» seigi vargaus e cussegliau da collaborar e tschercar cussegl d’experts.

Da collaboraziun tochen innovaziun
Sco usitau cu ei va per l’economia, il turissem ed il futur ein ils plaids collaboraziun, innovaziun e curascha era curdai pliras ga al forum. Il venderdis eis ei semussau ch’il forum ei daveras in event ideal per rinforzar la reit da contacts. Gia duront la discussiun al podi ha Silvio Schmid per exempel giu l’idea ch’ils quadrins dalla Uffer pudessien esser ina soluziun per la munconza d’habitaziuns pils emploiai dalla Andermatt-Sedrun Sport SA. «Nus stuein seser ensemen cun Samih Sawiris», ha el manegiau sedrizzond agl interprendider da Savognin. Sco il CEO dall’Andermatt-Sedrun Sport SA ha declarau ha l’interpresa saviu scaffir varga 100 plazzas novas entras la realisaziun dils projects ambizius e la colligiaziun dils territoris da skis d’Andermatt e Sedrun. El ha denton era puntuau ch’ei seigi tut auter che sempel d’anflar emploiai dil fatg. La munconza da mistergners ed emploiai ei insumma ina
problematica ch’ins ha buca mo sentiu al forum, mobein era als stans dall’exposiziun. Haver success en Surselva ei era tenor cusseglier guvernativ Jon Domenic Parolini pusseivel. Culla colligiaziun dils territoris da skis d’Andermatt tochen Sedrun e Mustér, il Resort Catrina e l’Acla da Fontauna a Mustér, il Resort Pradas a Breil, il Lag Salischinas a Surrein ed aschia vinavon ha el numnau enzacons gronds projects realisai ni planisai e puntuau: «Jeu sun perschuadius che vus haveis ina schanza d’haver in bien svilup.» Al forum ha el puntuau ch’ei seigi fetg impurtont da collaborar intensivamein, ei seigi impurtont che tuts tilien vid il medem sughet en ina regiun sco la Surselva ed era en autras regiuns.

Agir enstagl da selamentar
«Haver success en Surselva?» ei era stau el center dil referat da Neff. Il schefeconom dalla Raiffeisen Svizra ha entschiet sias explicaziuns cun ina survesta globala davart l’economia e politica. El ha appellau als presents da sedumandar: Co va ei cun mei, respectivamein cun l’economia? Tenor Neff ein ils Svizzers en general fetg mudests cu ei va per talas damondas e vegnan pil solit alla conclusiun ch’ei mondi bein. «Dasperas va ei fetg bein cun nus», ha Neff puntuau. Fatgs sco la depopulaziun ni la digren da pernottaziuns caschunien savens in maletg tuorbel dil futur. Mirond egl avegnir manegi quasi negin ch’ei mondi meglier, la tenuta seigi plitost quella d’esser cuntents sch’ei mondi era vinavon tuttina bein. «Quei freina», ha il schefeconom dalla Raiffeisen Svizra declarau. En ina fiera da viadi globalisada hagien era regiuns sco la Surselva, respectivamein tochen Ursera, senz’auter ina schanza d’exister e prosperar. Tenor Neff han quellas il potenzial d’occupar nischas e porscher ina classa
ch’intermediescha autenticitad. Impurtont seigi buc exnum da contonscher la massa ni porscher in sectur da luxus. «Nus stuein buca crescher per tut prezi, ei va per qualitad e meins per quantitad», ha Neff explicau. Logicamein seigi la finamira era quella da contonscher danovamein las cefras ch’ins savevi nudar avon onns, ei fetschi denton buca basegns da concurrenzar cun destinaziuns che stenschien bunamein sut il success. En discuors cun l’anr ha el plinavon puntuau ch’attracziuns sco la tgina dil Rein cun tut sia historia sappien purtar immens success alla regiun, el desistessi denton da far damemia reclama via las medias socialas. Quei siet savessi numnadamein ir davos ora sco per exempel tier l’ustria da muntogna Aescher-Wildkirchli egl Appenzell. Quella ha giu tala presenza ellas medias socialas che l’infrastructura dall’ustria ha buca tunschiu pli per dar damogn allas fuolas da hosps ed ei perquei vegnida serrada.