News-Details

Skis d’Anavon conquistan las pistas Mustér

12.11.2018

DA SUSI  ROTHMUND / ANR
Ils emprems dus models da skis dalla manufactura Anavon Ski SA a Mustér ein sin fiera. A caschun dall’EX18 a Mustér han ils skis alvs ni ners attratg bia attenziun e svegliau igl interess da massa skiunzs passiunai. Actualmein vegn produciu en seria per furnir tenor damonda. «Nus producin buc ina massa skis sin reserva», ha il meinafatschenta dalla Anavon SA, Simon Jacomet, declarau. Duront ch’el fageva in pèr skis ha il construider da skis era explicau il motiv. Ils skis Anavon pon numnadamein vegnir adattai als giavischs e basegns dil client ed ein aschia individualisai. Jacomet ei enconuschents sco «bab» dils skis da Zai. Suenter che l’interpresa ha denton relaschau tut il persunal e dislocau la producziun a Chiavenna ha Jacomet «serrau giu quei capetel». Cun novs investurs mira el uss anavon culs skis dad «Anavon» ord materialias d’aulta qualitad. Culs skis per prezis da 1490 ni 1950 francs ha el era en mira tut in auter segment da clientella. Pervia dall’aulta qualitad pudessen ils skis da Mustér daventar in success da vendita. In auter garant per success pudess l’individualitad esser, ils skis sin mesira dat ei numnadamein buca sulet en alv e ner, mobein a caschun da workshops era ella colur giavischada.

Anavon cun skis sin mesira
Quest unviern conquistan ils emprems skis dalla Anavon Ski SA las pistas

Pils skis dalla Anavon Ski SA ha Simon Jacomet sviluppau in niev principi da construir skis. Il recept da success pils skis d’Anavon schai ella cumbinaziun dils materials ed el sistem da construir ch’ei unics sin quest mund. «Avon ch’ir en seria havein nus luvrau vid extrem bia detagls», declara Simon Jacomet. Ina pintga idea da cons detagls ch’el discuora propi, ha la redactura survegniu duront observar la construcziun d’in pèr skis d’Anavon. Per gronda part setracta quei da lavur a maun, Jacomet lavura fetg exact e precis cu el taglia tier las differentas rasadas da lenn fraissen, carbon, cola, folia colurada, in’extraferma stresa ed auters materials. Pli tard caveglia el las rodund 20 rasadas ina sin l’autra, secapescha tut tenor sistem ed exact leu nua ch’ei s’auda – empau sco in sandwich. Rasada per rasada vegn fixada, las cantas applicadas e la finfinala vegn tut quei mess ella fuorma dil ski. La manufactura ei endrizzada e lavura consequentamein tenor la filosofia da Kaizen. Quei vul dir ch’ei vegn buca sfarlatau resursas e ch’ei vegn mess peisa sin process che san cuntinuadamein vegnir optimai, documentai e reproduci. Gronda peisa vegn secapescha mess sin schubradad ed uorden el luvratori e las pretensiuns da qualitad animeschan d’adina puspei perfecziunar.

Skis exclusivs

«Igl ei immens fascinont ed interessant da cumbinar materials, gest il lenn ha qualitads nundetgas e la qualitad dependa fetg co ins cumbinescha el», di Simon e tradescha che negins producents da skis sil mund lavurien sco el tenor quei sistem da sandwich. Cun siu sistem d’applicar il lenn sa il designer da skis spargnar dabia
material, sco per exempel carbon. Auters producents lavurien buca cun differentas rasadas da lenn sco l’Anavon, mobein sulet cun ina che fuormi il coc dil ski. Cu las rasadas e mintga detagl ein aschia sco Jacomet ha previu vegn ski per ski ella maschina da pressegiar – ina dallas maschinas da pressegiar las pli modernas dil
mund. Cun quella sa il construider da skis luvrar immens exact ed era arcunar tut aschia ch’el sa adina puspei reproducir exact il medem ski. La maschina da pressegiar ha il meinafatschenta surpriu dalla firma Zai ch’ha serrau igl onn vargau sias portas a Mustér. Dall’experientscha e savida ch’el ha saviu rimnar duront
rodund 15 onns tier Zai sa igl um ch’ha studegiau art secapescha profitar. Tuttina, e quei puntuescha il responsabel per design e svilup: «Ils skis d’Anavon ein tut auters che quels da Zai, nossa finamira era gie buca quella da far ina copia.» L’idea pil niev sistem da cumbinar materials ha Jacomet giu duront baghegiar sia
casa nova a Surrein. Ei mavi per la stabilitad dil tetg. «Jeu level rinforzar il lenn cun carbon, mo la finfinala havein nus buca duvrau quei pil tetg e l’idea da duvrar quei sistem per producir skis ei naschida. La sfida ei propi stada quella da simplificar il process aschia ch’il product ei tuttina buns», declara Jacomet. Culs
skis dad Anavon che cuostan tut tenor model 1490 ni 1950 francs (inclus ligiadura) lessi l’Anavon Ski SA era contonscher in auter segment da clientella che l’interpresa Zai.

In ski individualisau

Actualmein lavuran sper il meinafatschenta aunc duas persunas tier l’Anavon Ski SA. Ursina Huonder ei responsabla per l’administraziun e David Cathomen lavura en la producziun. Il ski ch’ei adattaus per slalom e carving ei aunc adina ella pressa. Ferton ch’el vegn pressegiaus – tier ina calira da circa 110 grads
celsius – e la cola ch’ei damemia sefultscha dallas varts viado muossa Jacomet ils skis novs ch’el ha inventau ed igl ei evident ch’igl artist en el ha influenzau grondamein il product. Rodund 50 prototips han Jacomet e siu conluvrer stuiu far per sviluppar il product final, en in cantun ein skis demoli ch’ein vegni destrui
per experimentar. Tut tenor lunghezia e giavischs per in ski pli lom ni pli dir e risguardond la peisa dil cumprader e siu stil dad ir cun skis po il model d’Anavon vegnir individualisaus. Ils skis che Anavon producescha quest unviern per la vendita han ina buna lingia cun ina fuorma asimmetrica dils «pézs» tut
apartia ed els ein alvs ni ners. Grazia a differentas lunghezias dallas cantas vegn tier in dils models il cumportament dil ski influenzaus entras eleger tgei ski che vegn purtaus vid tgei pei. Quella purschida extraordinaria da skis persunalisai dat ei probablamein sulet tier la manufactura Anavon Ski SA ch’organisescha era workshops dad in ni dus dis e duront quels san ils participonts era eleger
autras colurs per lur skis. Ils clients san tut tenor pachet far in’emprova sin pista e la finfinala construir ils agens skis. La manufactura organisescha era dis d’emprova dils skis d’Anavon; igl emprem da december a Sedrun, ils 8 da december a Mustér ed ils 15 da december a Breil.

Ulteriuras informaziuns: www.anavon.ch