News-Details

«In di da legria per la regiun»

14.12.2018

DA HANS HUONDER / ANR

Struschamein dus onns suenter l’entschatta dallas lavurs da construcziun sa ina part dil Catrina Resort a Mustér vegnir aviarta. En preschientscha da biars hosps ei l’avertura ufficiala sesplegada ier avonmiezdi. Igl unviern ei arrivaus e cun el l’escha aviarta dil niev resort alla staziun da val dallas Pendicularas Mustér SA. La gronda part dils 65 milliuns francs calculai pigl entir cumplex ei investada. Naven dad immediat stattan duas casas cun 40 habitaziuns, il hostel cun 110 letgs ed ils dus restaurants Stiva Ursus e Chevrina a disposiziun als hosps da vacanzas sco era in modern sectur da wellness. Leutier vegn il plaunterren cun la stizun dil Coop. Las quater ulteriuras casas vegnan aviartas successivamein l’auter onn. «Cura che nus havein cumprau las pendicularas havein nus saviu ch’ei drovi ulteriurs letgs caulds, surtut suenter che plirs hotels han serrau. Uss ein els realitad», ha igl investur Marcus Weber puntuau alla fiasta d’inauguraziun. Cusseglier guvernativ Jon Domenic Parolini ha plidau d’ina biala e plascheivla investiziun ed il president communal Robert Cajacob ha puntuau: «Quei ei in di da legria per la destinaziun, gie per l’entira regiun.» Cul resort scaffescha igl investur buca mo infrastructura per hosps da vacanzas, mobein era plazs da lavur, numnadamein rodund 20.

Sco previu sa in’emprema part dil Catrina Resort a Mustér vegnir aviarta gest sin l’entschatta dalla stagiun d’unviern. Duas casas cun habitaziuns, il hostel ed ulteriura infrastructura stattan a disposiziun naven dad immediat als hosps da vacanzas. Cun quel l’investiziun fa Marcus Weber in ulteriur pass en direcziun d’ina cumpletaziun dalla purschida pil sport da neiv. Ils indrezs d’ennevar e la pendiculara nova da Sedrun el territori da skis da Mustér ein ina part, il Catrina Resort in’ulteriura. Alla fiasta d’inauguraziun ier avonmiezdi ella cuort dil resort ha igl investur puntuau: «Cura che nus havein cumprau las pendicularas havein nus saviu ch’ei drovi urgentamein novs letgs caulds. Uss ein quels realisai. Mustér ei numnadamein memia lunsch naven pil turissem dil di e per quei motiv duvrein nus infrastructura d’habitar el liug.» Suenter la muria da hotels a Mustér hagi ei duvrau novs impuls. Quels hagi el era vuliu dar cun la cumpra dils anteriurs hotels Baur e Sax ch’ein ussa part digl entir resort.

Fascinaus
Weber constatescha era: «Senza ina certa grondezia va ei buc. Malgrad quella havein nus era empruau da concepirenza tgei che va bein a prau cul contuorn.» En siu plaid festiv ha igl investur engraziau alla populaziun da Mustér pil sustegn, mo era als planisaders, impressaris e lu vrers per lur engaschament: «Senz’els fuss ei buc iu.» La finamira seigi ussa da far ord hosps da Mustér hosps da tschep. «Igl ei in di da legria, surtut era perquei che nus havein giu negins accidents sin quei plazzal», di Weber. D’ina biala investi ziun ha cusseglier guvernativ Jon Domenic Parolini, cau dil departament dall’economia publica e dils fatgs socials, plidau: «Igl ei in’ovra reussida che fascinescha.» Ils davos quater onns seigi el vegnius savens sisum la Surselva ed ina ga ni l’autra seigien las sentupadas era stadas cumbinadas cun discussiuns criticas. El seigi denton adina vegnius bugen per em pruar da perschuader. «Suenter la colligiaziun dils territoris da skis d’Andermatt e Sedrun e l’idea dalla colligiaziun cun Mu stér ha ei dau moviment. Weber ha lu entschiet ad investar sil cuolm ed uss era el resort ed oz fascinescha la part su dalla Surselva», puntuescha Parolini.

Di da legria
D’in di da legra ha il president communal da Mustér, Robert Cajacob, plidau: «Quei resort vegn ad haver in effect positiv sin la destinaziun, gie sin l’entira regiun.» Sils anteriurs parcadis dallas pendicularas seigi vegniu realisau ina surbaghegiada plascheivla. La via nova e la correctura dil flum cun rempar cumpleteschien l’infrastructura. «Il resort ei staus ina gronda sfida per las autoritads communalas. Nus havein denton adina fatg il pusseivel per buca retardar il projet», di Cajacob. Il resort seigi buca mo gronds, el hagi era in grond potenzial. Il Catrina Resort cumpeglia 132 habitaziuns da vacanzas a duas combras ed otg habitaziuns a treis combras, duas habitaziuns da penthouse da luxus medemamein administradas, 28 combras dublas en hostel, sectur da wellness pils hosps dil resort, survigilonza per affons e plirs locals pil passatemps. La garascha sutterrana porscha biebein 140 plazs da parcar. Leutier vegn in sectur da parcar per velos. La capacitad totala dil resort porscha plaz a rodund 600 persunas, leutier vegnan ils 110 letgs dil Catrina Resort Hotel e quels digl anteriur hotel Sax che senumna oz Catrina Lodge. El resort sez sesanflan dus restaurants. La Stiva Ursus ei in restaurant per famiglias. Leutier vegn il «steak house» Chevrina. Medemamein ella surbaghegiada dil resort sesanfla la nova stizun dil Coop cun ina surfatscha da 660 meters quadrat. La stizun dil Coop ei medemamein vegnida aviarta ier.