News-Details

Bunas colligiaziuns d’internet e traffic ein impurtontas

21.02.2018

DA HANS HUONDER / ANR

Grazia alla tecnologia da communicaziun ein plazzas da lavur decentralas bein pusseivlas. Gest tiel maun public vegnan ellas denton centralisadas successivamein. En in postulat pretenda la cussegliera da vischnaunca Rita Huonder-Tenner ina risposta dalla suprastonza communala pertuccont plazzas da lavur: «Tenor la strategia politica duei Mustér restar vinavon in subcenter en Surselva. Tonaton vegn la vischnaunca mai risguardada dalla regiun per sclarir las pusseivladads da plazzas decentralas. Las plazzas cantunalas e dalla regiun vegnan dislocadas ina suenter l’autra a Glion ed a Cuera. La tecnologia d’ozildi possibilitescha denton era che plazzas sappien vegnir mantenidas ella periferia. L’attractivitad dalla regiun da Sursassiala carschess. Interpresas pli grondas ein exempels ch’ins sa mantener plazzas ellas regiuns muntagnardas.» Il postulat che la cussegliera ha inoltrau alla seduta dils 17 da fevrer 2017 era vegnius acceptaus unanimamein dil parlament. Ussa ha la
suprastonza communala rispundiu.

Incarica permanenta

Sco quei che la suprastonza communala constatescha en sia risposta ha la Regiun Surselva cumprau las localitads dalla Repower a Glion ed installau leu la sedia dalla Regiun Surselva: «L’entira administraziun che pertucca la regiun ha anflau leu suttetg, quei che ha era avantatgs. Cunzun cura ch’ins ha da collaborar eis ei d’avantatg sche l’administraziun ei en in liug. Il plaz da lavur sto denton buc esser identics cul liug d’habitar. Las persunas engaschadas tier la regiun habiteschan ell’entira Surselva, per exempel scolasts da musica.» Tenor la suprastonza communala eis ei in’incarica permanenta dallas autoritads communalas da procurar per novas e segirar las plazzas da lavur en vischnaunca. «Mintga plazza da lavur pretenda denton era la persuna qualificada. La suprastonza communala vul intensivar il contact cun l’Uniun da commerci e professiun da Mustér, pertgei bunas relaziuns denter commerci e politica ein fetg impurtontas per in bien prosperar dalla vischnaunca.» Tenor la suprastonza communala gioga era igl aspect d’ina buna colligiaziun da traffic in’impurtonta rolla en connex cun plazzas da lavur. «La Viafier retica muossa dabia bunaveglia d’optimar
sia purschida cun trens. Che quei ha gia giu success muossa igl urari actual dalla Viafier retica.» Perencunter ha in auter giavisch buca giu il success spitgau: «Igl ei buca pusseivel da realisar a Mustér in deposit da locomotivists, buc il davos muort munconza d’interessenza davart candidats per quellas plazzas.»

Tecnologia ei d’impurtonza

Tenor la suprastonza communala da Mustér ston era las premissas tecnicas esser dadas per ch’in liug perifer hagi ina schanza da porscher plazs da lavur qualificai: «Sco regiun perifera eis ei fetg impurtont da saver disponer d’ina buna colligiaziun d’internet. En quei connex ha la conferenza dils presidents communals dalla Surselva giu igl onn vargau ina discussiun culs responsabels dalla Swisscom. Tenor las informaziuns obtenidas preveda la Swisscom da colligiar entochen 2021 tuttas vischnauncas svizras cun la tecnologia da fibra da veider. Da quei mument naven possedan 90 pertschien dils tenercasa e fatschentas ina colligiaziun d’internet dad 80–100 Mbit/s.» La moziun da cusseglier naziunal Martin Candinas pretendi 10 Mbit/s per tuts. Quei contonschi la vischnaunca da Mustér gia ussa per 93 pertschien. La suprastonza communala vul persequitar las pusseivladads da porscher plazs da lavur temporars cun ina buna colligiaziun d’internet e l’infrastructura necessaria. Abstrahau las cundiziuns tecnicas per plazzas da lavur vegn scaffiu il mument ina partida plazzas da lavur novas sil sectur turistic. L’executiva communala numna il Catrina Resort che vegn aviarts parzialmein igl atun vegnent ni era ils projects empermettents concernent ils hotels Acla da Fontauna e Disentiserhof. «Frenar la tendenza dil cantun da centralisar ses uffecis a Glion ed a Cuera ei bein in giavisch, denton buca realisabel. Quei ein decisiuns surordinadas. Nus stuein dar tutta breigia da mantener las plazzas da lavur existentas. Quei ei pusseivel cun sustener consequentamein las fatschentas e stizuns e cun far attents ils hosps sin la purschida», puntuescha la suprastonza communala