News-Details

Danovamein in success

06.08.2018

DA HANS HUONDER / ANR

La fin d’jamna passada ein ils cavacristallas ed amitgs dalla mineralogia s’entupai a Mustér. La buorsa ei danovamein stada in success.
Nus havein giu glieud en rama dils onns vargai. La tendenza cun dapli visitaders da lieunga taliana ha giu ina cuntinuaziun, persuenter havein nus forsa giu empau pli paucs dall’Austria e la Germania», di Meinrad Giger, president dall’Uniun Cristallina Mustér e dil comite d’organisaziun. El Tessin han ils organisaturs fatg dapli reclama ils davos onns quei che sepaga. La vendita ei stada buna. Dabia laud ha l’exposiziun speciala dils frars Bruno e Kurt Müller dil cantun Uri recaltgau.

Dall’activitad da reiver al cavar cristallas
La fin d’jamna ha giu liug el Center da sport e cultura a Mustér la 55avla buorsa da cristallas e minerals.

L’exposiziun speciala d’uonn alla buorsa da cristallas e minerals a Mustér ei vegnida dil cantun Uri. Ils frars Bruno e Kurt Müller han mussau lur collecziun privata. Igl ei aschidadir l’ovra dalla veta.
Mintg’onn porschan ils organisaturs dalla buorsa – l’Uniun Cristallina Mustér – in’exposiziun speciala allas visitadras ed als visitaders. Cun quellas fan els lur buorsa aunc pli attractiva. Uonn ein rodund 90 cristallas e minerals dils frars Bruno e Kurt Müller vegni mussai alla publicitad. Igl ei ina part da lur collecziun privata.
Tocca singulara
Denter la bellezia tocca – orvantut quarz e quarz da fem – presentada en vitrinas, han ins era saviu contemplar entgins exemplars da fluorit da rosa. Tenor Bruno Müller ei la tocca presentada vegnida anflada surtut els territoris dil Furca e l’Alp da Caschinutta, entgins era sin intschess grischun. Fluorit da rosa dat ei surtut el territori dall’Alp da Caschinutta, mo lu era ella Part-sura dil cantun Berna ed el territori dil Mont Blanc. Ils dus frars che dedicheschan lur temps liber per gronda part al cavar cristallas ein dapi rodund 20 onns fideivels participonts dalla buorsa da cristallas e minerals a Mustér. «Cheu ei l’organisaziun perfetga e las circumstanzias ein unicas, numnadamein ch’ei astga vegnir purschiu mo cristallas e minerals anflai en Svizra. Quei concept ei perfetgs en cumparegliaziun cun autras buorsas», di Bruno Müller che habitescha ad Attinghausen. Sper la buorsa a Mustér ein els era regularamein participonts dallas buorsas ad Altdorf, Turitg, Berna e Basilea. Entgins onns ein els era stai presents all’exposiziun a Minca.
Anflau in fuorn enten reiver
Schegie ch’il bab era cavacristallas e leutier treis augs, ein Bruno e Kurt Müller vegni relativamein tard tier l’activitad da cavar cristallas: «Da giuvens mavan nus a reiver. Quei era nossa gronda pissiun. En quell’activitad havein nus lu denton anflau in fuorn e quei per pura casualitad. Quella scoperta ha lu fatg orda nus dus cavacristallas.» Schegie ch’els van aunc adina a reiver, dedicheschan els lur temps
liber dil fenadur entochen settember oravontut alla tscherca da cristallas e minerals.
«Saver reiver vegn secapescha da bien al cavar cristallas. Ins sa co sevolver ellas sugas e da nossa activitad sportiva ed intensiva da pli baul da reiver profitein nus aunc oz», di Bruno Müller.
Ediu in cudisch
Sia savida da reiver, mo era dalla historia da quell’activitad e dil cavar cristallas ha Bruno Müller dil reminent publica en in cudisch cul tetel «Mit Hanfseil und Magnesia». Quel ei cumparius avon exactamein 20 onns. Il cudisch sededichescha alla muntogna fascinonta dil cantun Uri, mo era l’influenza da quella sils habitonts, seigi sco purs, guids da muntogna ni cava cristallas. Gia il 18avel tschentaner ein ils emprems pézs vegni ascendi da guids da muntogna e lur hosps el cantun Uri. A moda impressiunonta descriva Bruno Müller las rutas eligidas persuenter, mo lu era las excursiuns da pader Placidus a Spescha. Igl autur dil cudisch descriva igl alpinissem da sport entochen alla sava dil 21avel tschentaner. Cumpletaus vegn il cudisch da biografias da plirs alpinists enconuschents. Igl ei ina bellezia ovra cun biaras bunas illustraziuns davart in’interessanta regiun. Bruno e Kurt Müller han dil reminent scaffiu pliras atgnas rutas els cuolms uranes duront lur temps intensiv d’alpinissem.