News-Details

Puntpazi colligia generaziuns

25.02.2020

 

DA SUSI ROTHMUND/FMR

(fmr/sr) Puntpazi ei in project communabel dalla Canorta Lumpazi e dil Center da  sanadad Puntreis a Mustér. Il concept ei aschi sempels sco effectivs – ina gruppa d’affons dalla canorta viseta ina gruppa d’attempai ella casa Puntreis. Quellas sentupadas han effects positivs per omisduas varts. «Lein star cheu si leghers…», ina canzun da pli baul mai emblidada. Era persunas cun demenza san cantar ella e perquei han las tgirunzas dalla partiziun per demenza el Center da sanadad Puntreis eligiu gest quella sco canzun da beinvegni. Siat persunas attempadas cun demenza e tschun affonets ella vegliadetgna da dus tochen quater onns sesan communablamein entuorn ina gronda meisa. Ferton ch’ils carschi contan fan ils affons egliuns e spetgan vess da far termagls culs tats e las tattas. Igl ei buca l’em prema ga ch’els ein sin viseta ed ei sele gran mintga ga pli e pli fetg silla sentupada.

«Affons han in’energia tut speciala»

Puntpazi – in project ch’arva horizonts e sveglia emoziuns sur generaziuns

Uonn han la Canorta Lumpazi ed il Center da sanadad Puntreis a Mustér lantschau il project Puntpazi, in project da gronda valur per la communitad. Gruppas d’affons dalla canorta visetan gruppas d’attempai ella casa Puntreis – a moda ludica vegn fatg punts denter generaziuns. «Tgei herzigs», di ina tatta mirond sils affonets che termaglian entuorn la gronda meisa ella stanza da sentupada dalla partiziun per persunas dementas dil Center da sanadad Puntreis. Ella e sis ulteriuras persunas  cun demenza fan termagls culs affons. Gronds e pigns fan cun sablun chinetic castials, pettas e fuormas da tuttas sorts. Tuts han in surrir cuntent en fatscha, gaudan la cumpignia e discuoran enzacons plaids. Sche la «tatta» damonda per la siatavla ga cons onns ch’ei han ni co ei han num fan ils affons egls gronds, rispundan denton cun tutta pazienzia. Lur mussadras han numnadamein declarau ad els che las persunas dementas emblidien bia e damondien savens il medem. «Quei tonscha sco informaziun pils affons da dus tochen quater onns», declara Lisa Giorgio, la menadra dalla Canorta Lumpazi. «Ei quei vos affons?», vul ina dunna saver dalla schurnalista ed entscheiva a raquintar dils agens affons e biadis. Ils mauns rubigliai caveglian il sablun dil
buobet dasperas ed il surrir en fatscha d’omisdus tradescha ch’els ein cuntents. «Tuts san esser sco els ein, culs affons han nos attempai il sentiment da vegnir duvrai e da pertgirar ils pigns», di Nicole Candinas, la menadra dalla partiziun per persunas cun demenza. Ei emblidien il mintgadi e fetschien termagls culs affons. Da miezdi gentan affons ed attempai communablamein. Sco Candinas ha constatau vulan ils attempai ir ordavon cul bien exempel ed era tals che maglien schiglioc pauc ni nuot maglien flot culs affons. Terma gliar culs affons hagi in effect ordvart positiv e l’activitad era buna per la motorica fina, l’activaziun succeda
senza ch’ils attempai percorschan. «Nos cussadents selegran fetg sils affons. Las sentupadas sveglian emoziuns ed era sch’ei san buca pli tut la sera resta in bien sentiment en memoria», puntuescha la mumma giuvna ch’ha era priu siu pop da prest otg meins alla sentupada. Ina «tatta » vid il rollatur ei tut inamurada el pignet e di a sia mumma: «Sche ti has lu avunda sas schon dar el a mi, jeu mirel schon!»

Famiglia e lavur
La canorta retila gia dapi entgin temps ils gentars da Puntreis. Da l’autra vart sa il persunal da Puntreis schar pertgirar lur affons ella canorta. «Sil sectur dalla tgira eis ei buca sempel d’anflar persunal. Perquei sustenin nus nies persunal, els duein saver cumbinar famiglia e lavur», declara Diego Deplazes, il menader dil Center da sanadad Puntreis. Quei ch’il marcau da Cuera fetschi actualmein sin via politica hagien ei priu sezs enta maun. Per Deplazes eis ei caussa dallas fatschentas da possibilitar famiglia e lavur e perquei vegnan ils emploiai che laian pertgirar lur affons ella Canorta Lumpazi era susteni finanzialmein. Tenor Giorgio san ils affons vegnir tenor basegns, ils da scola per exempel era mo sur miezdi, suenter scola ni duront las vacanzas. Quei ei in grond levgiament per las mummas giuvnas che vulan luvrar vinavon.

In bi mirar

Entras la collaboraziun ein Deplazes e Giorgio adina puspei en discuors. Communablamein
han ei sviluppau e lantschau l’entschatta dil 2020 il project Puntpazi. Il schaner han enzacontas sentupadas giu liug, mo damai che certs affons havevan la virola selvadia ei vegniu fatg ina pausa per buca periclitar ils attempai. Ussa san las visetas cuntinuar e quei ei mintgamai in plascher per tuts cumpigliai. Profitar dallas visetas ella casa d’attempai san era ils affons. Ferton che las persunas dementas survegnan visetas dils pli pigns vegnan ils affons dalla canorta empau pli gronds il venderdis ella casa Puntreis e visetan ils attempai ella cafetaria. Leu dattan ei giugs ensemen, maglian marenda e gaudan la cumpignia. Tenor Giorgio vivan las generaziuns strusch pli ensemen en ina casa e perquei eis ei impurtont da promover talas sentupadas. Ina finamira da Puntpazi ei perquei era d’evitar retenientschas enviers persunas attempadas. Sco l’educatura d’affons declara ei quei ch’in affon empren d’enconuscher sco «normal» ella vegliadetgna da dus entochen quater onns per adina «normal» per el. Cun mussar che la casa d’attempai ei nuot ch’ins sto temer sappien ins forsa perfin prevegnir in ton alla munconza da persunal. Igl ei pia ina situaziun da win win: «Affons han in’energia tut speciala, nua ch’ina gruppa d’affons entra semida l’entira energia e quei sentan era persunas attempadas e dementas», selegra Giorgio.