News-Details

Tgei porta in memorandum da baghegiar?

15.09.2014

La discussiun ei stada la part finala dils arranschaments pil Di europeic dil monument. Ella ei vegnida organisada dalla Protecziun dalla patria dil Grischun. Ell’introducziun alla discussiun ha la meinafatschenta da quella, Ludmila Seifert, taxau Mustér per in liug cun entgins interessants baghetgs monumentals. Sco auters loghens, hagi denton era quella vischnaunca da sbatter cun construcziuns meins plascheivlas. La discussiun suandonta sut la moderaziun digl architect Daniel A. Walser ha lu mussau, ch’igl ei buca sempel da direger l’archiectura d’in liug ed aschia procurar che quella va prau cun las atgnadads localas. «Mintgin sa eleger sez igl architect per siu baghetg e quel sa esser d’ina autra tiara. Savens maunca lu l’identitad cun las particularitads dil liug», di igl architect lumnezian Gion A. Caminada.

In fil tgietschen
1969 ha il pievel svizzer tschentau il fundament per la planisaziun dil spazi, acceptond la lescha federala corrispundenta. Entochen lu savevan las vischnauncas lubi baghetgs empau nua ch’ei era. Quei pass en direcziun d’in nez ordinau dil terren avon maun ha pretendiu dils cantuns e dallas vischnauncas da scaffir zonas e relaschar leschas da baghegiar. «Oz eis ei aschia ch’il terren enteifer ils vitgs sto vegnir nezegiaus pli optimal. Cheutras sedattan nunvulentamein era conflicts cun l’architectura e las atgnadads dil contuorn“, di Christian Wagner, il cussegliader da baghegiar dalla vischnaunca da Mustér ed iniziant dil memorandum. Quei instrument taxescha el per in fil tgietschen per la cumissiun da baghegiar. „Quei memorandum ei in agid. Il problem ei denton che nus vegnin confruntai cun damondas da baghegiar finidas, enstagl che nus savessen cussegliar ils patruns gia avon ch’els inoltreschan quellas. Aschia sedattan secapescha conflicts», declara gerau Iso Mazzetta, cau dil departament da baghegiar dalla vischnaunca da Mustér. Per la planisadra Esther Casanova duess in tal memorandum vegnir discutaus en connex cun ina revisiun dalla planisaziun locala: «Lu fuss ei era pusseivel da dar ad in tal dapli peisa per exempel enteifer la lescha da baghegiar.»

Ei drova sforzs
Tenor Gion A. Caminada drova ei sforzs davart ils architects ed ils patruns per contonscher la finamira dall’identitad d’in baghetg cun il vitg: «En quei connex setschenta secapescha la damonda, con lunsch ch’ins astga ir cun las pretensiuns d’in tal memorandum. Sch’ins vul contonscher ina identitad, lu sto il sistem daventar bia pli radicals.» Per Johannes Florin ch’ei sefatschentaus ils davos onns denter auter dalla renovaziun da differents baghetgs vegls, ei cultura da baghegiar ina qualitad che concerna il singul project, mo era il vitg sco unitad: «Tonaton eis ei pusseivel da far mo quei che la maioritad accepta. Ei setschenta secapescha era la damonda dalla finanziaziun. Tenor miu manegiar han las vischnauncas denton era en quei connex da risguardar ils interess publics.» Per Iso Mazzetta circumscriva il memorandum da baghegiar dalla vischnauna las finamiras: «Quei ei in svilup sur onns. Da quel ei era la cuntinuitad enteifer ils gremis da decisiun dependenta. Las midadas persunalas che sedattan da temps en temps en nies sistem politic da milissa ei segiramein in dils problems en quei connex.»