News-Details

La Sibla sut il motto «ruosnas»

06.02.2015

«Ruosnas dapertut: Ruosnas ella cassa communala, ruosnas ella memoria dils politichers, ruosnas ella signalisaziun (malgrad Signaletica), ruosnas ella fassada dalla claustra, ruosnas a Sedrun (ina stuppada dalla Neat, ina spitgada dil Grischun egl Uri), ruosnas ellas retschas dils presidents communals e ruosnas els letgs dil hotels.» Quels plaids sil frontispezi dalla nova ediziun da La Sibla dattan in schatg sin quei che spetga sin la lectura e sin il lectur dall’ediziun 2015. Igl ein gasetta cun bia informaziuns ch’ein restadas tschelladas entochen oz e surtut era cun interessantas e bunas illustraziuns, oravontut caricaturas.

Dabia materia

Ins sa circa cumprender tgei secturs ch’ein danovamein representai exclusivamein ella gasetta da tscheiver. Ina ga dapli han ils pumpiers, il turissem ni era la politica communala da Mustér fatg gizzar la plema il redactur. Aschia vegnan las taxas da turissem tematisadas. Ins quenta che las discussiuns secalmien era cheu. Lu ein era las stentas da spargnar buca mitschadas dall’attenziun da Siblus. Ina da quellas mesiras seigi la decisiun dil cussegl da vischnaunca da desister igl avegnir d’ina indemnisaziun. La risposta, daco ch’il cussegl savess haver priu quella decisiun ei da cattar ella Sibla. Spanegiaus ei il redactur sin ils projects che las pendicularas realiseschan ils proxims onns. In auter tema ei il diever dil romontsch en vischnaunca. A Siblus eis ei buca mitschau ch’il tudestg entscheiva era a prender surmaun el cussegl da vischnaunca e quei malgrad ch’ei dess franc e segir leu glieud che savess scriver enzacontas construcziuns per romontsch. Il record mundial da stratscha, la punt gronda sur Raveras, il forestalesser ed il giubileum dalla claustra ein da cattar ella Sibla aschi bein sco las munconzas ella Quotidiana, il turissem da pelegrinadi, Brulfotronics e la puma da Clavaniev. Lu sa la redacziun dalla Sibla era tgei ch’ei falliu vid igl uoppen dalla vischnaunca da Tujetsch.

In Stoffel per tuts
Cun egl aviert ed ureglia attenta ha Siblus denton era persequitau tgei ch’ei schabegiau en autras vischnauncas. El rapporta da Laax entochen Sedrun. Aschia tematisescha el il campadi a Trun ni era igl avegnir da Laax cun requirents d’asil. L’aua da Val S. Pieder ei tema aschi bein sco la damonda, tgi che less tut in Stoffel sco quei che Val ha. En mintga cass sa la redacziun ch’il Stoffel da Tujetsch ha num Samih Sawiris. Ina survesta dat ei ella gasetta era pertuccont ils presidents communals ella Cadi. Entginas vischnauncas hagien jasters ed autras seigien alla tscherca. Ils milliuns per la promoziun dalla regiun, la pcd, la pps ed RTR cattan plaz ella Sibla aschi bein sco ils dus frars Sontgaclau.

Ina nova medaglia
La Sibla cumpara uonn buca mo en versiun stampada, mobein era en fuorma electronica via iTunes e Google Play. Cun quei vulan ils responsabels dar la pusseivladad da lectura era a persunas ch’ein buca ella regiun e san cheutras buca retrer il stampat per s’informar davart las novitads da La Sibla. L’uniun da tscheiver ha puspei procurau per ina medaglia pil temps vegnent dil barlot. Ella ei vegnida creada dad Antonino Di Bella. Da 1984 entochen 1992 ha l’uniun ediu medaglias cun las figuras dil tscheiver. La medaglia d’uonn dat ei en colur d’aur, argien e bronz per differents prezis. Cun il recav da La Sibla e dallas medaglias vegnan ils cuosts pil tscheiver cuvretgs. Denter las expensas s’audan tut il material per las scolas, bunamanas per tut las gruppas e survetsch da segirtad.