News-Details

Tecnica persula ei aunc negin garant

01.07.2015

Il fevrer 2014 ei la nova casa da tgira per Sursassiala vegnida surdada a siu intent. L’engrondaziun e la modernisaziun dil baghetg ha buca mo pertuccau l’infrastructura da habitar e provediment, mobein era la tecnica en in seracass. «Quei mument ch’ei ha fem ni fiug en casa ed ils sensurs annunzian quei, ha il persunal da dar alarm. La ventilaziun ell’entira casa tschenta giu da sesezza, las clappas per trer naven il fem ses’arvan ed ils ascensurs van automaticamein ella emprema alzada el sutterran e ses’arvan. Sch’igl ei notg ses’arva lescha per vegnir en casa automaticamein. Leutier sesiaran 19 eschs cun protecziun encunter fiug automaticamein en casa, quei per impedir che fem e fiug penetreschi en autras partiziuns. Quella escha sa vegnir aviarta manualmein da tut temps», di Theo Berther, il responsabel per la tecnica tier Puntreis. Igl exercezi dalla sonda ei era staus in test per examinar schebein la tecnica funcziuna.

Absolviu cuors
La tecnica persula ei bein top moderna, mo ella spendra buca veta. Per saver tgei che ha da succeder en in seracass ha il persunal dalla casa da tgira a Mustér frequentau cuors ils davos meins. Emploiadas ed emploiai han fatg enconuschientscha cun la tecnica e cun las disposiziuns ch’ein da prender en in cass exatrordinari. Tenor il meinafatschenta Ralf H. Kock cumpeglia il dispositiv era ina evacuaziun dils hosps. Essend che la casa da tgira sesanfla gest sper la halla Cons, vegnessen las cussadentas ed ils cussadents menai en halla, survigilai e tgirai leu. In dispositiv concernent la casa da tgira possedan era ils pumpiers. «Tals dispositivs elavurein nus per baghetgs pli gronds. Tier nus setracta ei dalla casa da tgira, dalla claustra ni per exempel era da hotels», di il cumandant da pumpiers Gion Tenner. El ha endrizzau la sonda avon miezdi, cuort avon las diesch, ina maschina da fem ella alzada sisum da Puntreis. Il fem ei sederasaus spert ed ils collaboraturs dalla casa han constatau quei, dau alarm ed aschia clamau ils pumpiers sil plaz. Il medem mument han els entschiet ad evacuar ils seniors dalla partiziun pertuccada en in’autra partiziun. Ils emprems pumpiers ein arrivai sil plaz rodund tschun minutas suenter igl alarm. Suenter las ordras dil meinaacziun Pierino Bisquolm han las gruppas entschiet ladinamein cun la lavur. La gruppa dil schurmetg da flad ha intercuretg stanza per stanza dalla partiziun pertuccada.

Bien engaschament
Il persunal ed ils hosps da Puntreis eran buca orientai dil termin digl exercezi. «Nus havein exercitau fetg il davos temps. Plirs cuors ein stai a disposizin al persunal per seperfecziunar. Il mument digl exercezi ei lu tonaton staus ina surpresa per nus», di il meinagruppa Adrian Iorgulescu. Vegni surpri ein denton era ils pumpiers, oravontut cura ch’els han survegniu l’annunzia che pliras persunas seigien serradas en combras. Cuntents cun la lavur prestada dils pumpiers ei il meinaacziun, Pierino Bisquolm: «Ils officiers han surpriu las scharschas adossadas ad els ed era la gruppa da sanitad ha fatg ses pensums.» Buca dil tut cuntents ein perencunter il cumandant Gion Tenner che ha persequitau igl exercezi, il meinfatschenta Ralf H. Kock ed il responsabel per la tecnica Theo Berther, schegie ch’era els tilan ina bilanza positiva: «Il bia ha funcziunau sco ei dueva. Buca dil tut optimala ei la communicaziun dil persunal cun ils pumpiers stada. Il persunal havess per exempel stuiu communicar als pumpiers che la glieud ella partiziun cun fem seigi gia evacuada en in’autra partiziun. Medemamein eis ei iu memia ditg entochen ch’enzatgi ha pitgau en la finiastretta per dar igl alarm.» En acziun ein stai la sonda 33 pumpiers e quater commembers dalla gruppa da sanitad dils pumpiers.