News-Details

Ils Monns e lur tgauns dad aur - Disla/Mustér

10.05.2022

La carezia pils «Goldis» ha entschiet tier Cornelia e Placi Monn cun Trixie, in Golden Retriever dil Muotathal ch’ei han cumprau avon 19 onns. Cu la cogna haveva dus onns, han ei schau cuvierer quella ed il plascher per la tratga da tgauns ha tschaffau il pèr. El decuors dils onns han lur tgauns gia giu 40 cagneuls e per mintgin han ei anflau in bien dacasa. Il pli bugen salvass il patrun denton da mintga létg in per sesez. (fmr/sr)

Dapi 19 onns enriheschan tgauns dil raz Golden Retriever la veta da Cornelia e Placi Monn da Disla/Mustér. Suenter haver ponderau ditg e bein ils avantatgs e disavantatgs d’haver in tgaun ein els stai il 2003 el Muotathal per Trixie.

SUSI ROTHMUND/FMR

Dapi lu s’audan ils tgauns tiels Monns sco igl amen en baselgia. Ils amitgs sin quater toppas procuran ch’ei vegni mai lungurus al pèr ed era sch’ei dattan massa lavur dominescha il plascher adina. Actualmein vivan Kaya, Siena, Jessi ed Ella cun Cornelia e Placi Monn. Ei han denton era gia teniu tschun ni sis tgauns enina e leutier aunc tratg cagneuls. Ella Cadi ein els adina puspei d’entupar a mond a spass cun in ni plirs Goldis.

40 cagneuls

Cu Trixie haveva biebein dus onns, ein ses possessurs vegni sin l’idea da schar far pigns ella ed ein turnai el Muotathal per schar cuvierer. Quei denton aunc tut senza l’idea da s’engaschar ella tratga da tgauns. «D’accumpignar per l’emprema ga ina cogna en speronza ei stau ina brava sfida per nus. Cunzun duront la naschientscha eran nus malsegirs e havevan massa damondas. L’allevatura da Trixie ei stada cheu per nus e ha susteniu nus al telefon. Aschia ei quei stau in bellezia eveniment», seregorda Cornelia Monn ch’ei carschida si a Riein. L’allevatura havevi manegiau ch’ils biars laschien far cagneuls mo ina ga e cu ei vesien conta lavur ch’ei detti, hagien ei avunda. L’emprema naschientscha sto denton propi esser stada bellezia, pertgei oz mira la tratga Monn’s Goldis anavos sin siat letgs cun totalmein 40 cagneuls. Trixie era in Golden Retriever dalla lingia da bellezia. Quels tgauns ein pli corpulents ed empau pli pacifics che quels dalla lingia da lavur. Suenter las duas pigliolas da Trixie han ils allevaturs midau sin quei raz ch’ei pli fins e ha in bienton dapli temperament.

Tgauns dad aur

Leventau la carezia pils tgauns tier Cornelia ha denton pli probabel il tgaun pastur appenzelles da ses geniturs. «Nus havevan Waldi cu jeu erel ina buobetta. El survegneva paun cun latg e cu jeu quintavel che negin vesi, magliavel jeu ord sia cuppa», seregorda la dunna da 56 onns e ri. Tier Placi – ch’ei carschius si a Disla – ha ei cuzzau empau pli ditg. Numnadamein entochen che sia sora pli veglia Yolanda ha giu in tgaun-nurser. «Da quel hai jeu mirau bia e miu giavisch fuss stau da far si in tgaun-nurser», raquenta il miradur da 61 onns che selai pensiunar ordavon uonn. Quei culla finamira da luvrar parzialmein mo cu ei va per el ed aschia haver dapli temps per la dunna, per ses hobis e secapescha pils tgauns. In tgaun-nurser ha el la finfinala mai possediu sez, persuenter eis el s’inamuraus ella razza dils Goldis, in raz che vegn dalla Gronda Britannia. Els han buca mo in peil dad aur, mobein era in caracter d’aur e vegnan descrets sco intelligents, amicabels, pulits, fidai e segirs da sesez.

Mo en buns mauns

Ils Monns ein commembers dalla Societad cinologica svizra SCS e dalla FCI (Federaziun tetgala internaziunala da razzas da tgauns). Lur tgauns vendan ei cun scartiras e documents da genealogia. Per lur cagneuls datti ina liunga gliesta da spetga, ei dat entgins che han gia spitgau dus, treis onns per survegnir in. «Certins savein nus gia sortir ora, mo cu nus vesin lur damonda. In futur possessur sto saver tgei che spetga el cun in tgaun. Auters san vegnir a sepresentar ed el discuors vesin nus sch’els ein adattai. Nus mein denton era a prender investa nua ch’il tgaun vivess. Il pli bugen dein nus giu nos tgauns a glieud ella regiun e quei havein nus gia astgau far differentas ga», aschia ils allevaturs. Per els ei la tratga dils Goldis in intensiv hobi che fa grond plascher. Per far daners stuessien ei buca far quei. «Igl ei adina puspei bellezia da veser tgei plascher ch’ils novs patruns han da lur tgaun e quei ei il pli bi engraziament per tut nossas stentas», declaran ils Monns ch’ein era pli tard adina disponibels sch’ei dat damondas. Enqualga salvan ei era sez in cagniel e Placi di cun egls tarlischonts ed in surrir viers sia dunna: «La proxima ga salvass jeu schon bugen puspei in.»

«Els van a casa»

Lur casa e curtgin partan ils Monns culs tgauns ed ei dat perfin ina combra pils cagneuls. Tut ei drizzau en pratic ed ei para da muncar negliu enzatgei. Duront il discuors culla FMR vegn in tgaun suenter l’auter en cuschina per schar carsinar dils patruns e dalla schurnalista. Cornelia tila adina puspei ora reischens a ses tgauns duront ch’ei raquentan da Red, in tgaun ch’ei han vendiu e suenter enzacons onns puspei priu anavos perquei ch’il patrun era morts e la patruna pudeva buca pli. «Red era malsauns e nus havein stuiu schar durmentar el suenter dus onns, il veterinari ei vegnius cheu – nos tgauns astgan «ir» a casa, sche pusseivel. Sch’igl ei enzaco pusseivel duess ins accumpignar siu tgaun sin siu davos viadi, era sch’igl ei in grev pass, quei han ei meritau», declara Placi e sia vusch tradescha ch’igl ei in tema che fa mal siu cor. Lu raquenta el da Siena, ella po buca pli cuorer entuorn culs auters, perquei ch’ella ha tumors sil lom.

Tgauns activs

Saver ch’ei va gleiti a fin per Siena fa vegnir igl um pensivs, mo per emblidar in tec ils quitaus raquenta el dallas aventuras cun Siena. Duront ils cuors da Redog per tgauns da tscherca han ei passentau bellezia ed intensivs temps ensemen. Buca tut seigi gartegiau alla sperta, mo cun dabia pazienzia e perseveronza eis ei vegniu bien. Perfecziun pretendan ils Monns buca da lur tgauns. Era carstgauns fan buc adina per camond e tut quei ch’enzatgi vul. «Jeu pretendel buca dils tgauns dapli che da memez», declara Placi e surri. In tec loschs ein els ch’entgins da lur tgauns ein en acziun sco tgauns da lavinas, tgauns da Redog (tscherca el territori), da terapia ed in perfin sco tgaun d’avertiment per in buobet cun diabetes.